La depressió és una malaltia cada vegada més comú, però no afecta per igual a tota la població : segons les dades recollides per l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut espanyol, la prevalença de depressió en dones és del 16.5 %, mentre que en els homes és de 5.9 %, menys de la meitat.

Segons el National Institute of Mental Health  nord-americà, hi ha factors biològics, de cicle de vida , hormonals i psicosocials que són únics de la dona, i que es relacionen amb el fet que les taxes de depressió siguin més elevades entre dones que entre homes.

Alguns dels principals factors identificats són:

• La genètica. Si una dona té antecedents familiars de depressió, pot tenir un major risc de desenvolupar la malaltia, però també hi ha dones sense antecedents de depressió que la pateixen, i dones amb antecedents que no arriben a patir-mai.
• Les hormones. Els estudis han demostrat que les hormones afecten directament la química del cervell, que controla les emocions i l’estat d’ànim. Hi etapes específiques durant la vida d’una dona que impliquen canvis hormonals, com la pubertat, els períodes menstruals, l’embaràs o la menopausa.
• El trastorn disfòric premenstrual. Algunes dones poden patir un tipus de síndrome premenstrual greu anomenat trastorn disfòric premensutral o TDPM. Durant la setmana abans de la depressió, les dones afectades per aquesta patologia pateixen depressió, ansietat, irritabilitat o canvis d’estat d’ànim, el que pot contribuir a generar una depressió a llarg termini.
• La depressió postpart. Les dones són especialment vulnerables a la depressió després de donar a llum, atesos els canvis hormonals i físics que això implica, sumat a la nova responsabilitat del nounat. Moltes mares primerenques pateixen un breu episodi de tristesa postpart, però algunes pateixen un episodi més greu que pot derivar en una depressió.
• La menopausa. Encara que hi ha dones que entren en aquesta etapa sense problemes d’estat d’ànim, altres augmenten el risc de patir depressió pels canvis que implica aquesta nova situació. El moment de més risc és la transició entre la premenopasia i la menopausa.
• L’estrès. La combinació del treball fora de la llar i de la cura dels fills o familiars grans sol recaure en major mesura en les dones. L’enfrontament a aquests desafiaments comporta una major propensió a l’estrès, el que pot predisposar a un episodi depressiu.

A més, cal destacar que la depressió sovint coexisteix amb altres malalties que poden presentar-se, causar la depressió, ser una conseqüencia d’aquesta, o una combinació de tots aquests factors.

Encara que la depressió afecti tant al home com a les dones, les segones tenen més probabilitats de patir-la i per això s’està investigant per explicar aquesta diferència i millorar el tractament.

La depressió és una malaltia comú, però no per això se l’hi ha de restar importància: el tractament combinat entre psicoteràpia i fàrmacs ajudarà a superar-la i a portar una vida satisfactòria responent als reptes que assumeixen les dones en les diferents etapes de la seva vida.