• Español
  • English
  • La depressió és un trastorn freqüent que sol caracteritzar-se per un estat d’ànim de tristesa intens o per una pèrdua generalitzada de l’interès o de la capacitat de gaudir. De vegades produeix també un alentiment mental i físic i acaba per afectar tot l’organisme. Encara que es calcula que una de cada cinc persones patirà una depressió en algun moment de la seva vida, és important tenir clar que es pot curar amb el tractament adequat.

    Sovint hi ha més d’una raó que origina la depressió, i afecta distintament a cada persona segons les seves circumstàncies. Les raons poden ser òbvies, com situacions adverses familiars o laborals, una frustració a nivell sentimental o professional, o la pèrdua d’un ésser estimat. Però no sempre és així i de vegades no hi ha cap causa aparent de la depressió.

    Així doncs no hi ha una causa única de depressió, però sí fets que predisposen a patir-la. Els més freqüents són problemes externs que afecten la nostra vida, la forma de reaccionar que tenim davant els problemes, malalties físiques cròniques o greus, o el consum d’alcohol o de drogues. A més, hi pot haver alguns factors biològics, per exemple genètics o hormonals, que facin que determinades persones tinguin més predisposició a patir aquests trastorns.

  • Tots ens sentim tristos en algun moment, però de vegades aquests sentiments són permanents i empitjoren fins interferir en la nostra vida diària. Un pot estar patint una depressió si els sentiments negatius persisteixen i reuneix diversos dels següents símptomes:

    • Ha perdut l’interès per les coses que abans li interessaven i és incapaç de gaudir.
    • Se sent infeliç la major part del temps. En alguns casos, empitjora en una hora concreta del dia, especialment al matí.
    • Plora fàcilment.
    • Se sent inquiet, ansiós, agitat, irritable i evita tractar amb persones amb les que té relació.
    • Li resulta difícil prendre decisions i afrontar fets que anteriorment podia encarar sense problemes.
    • Li costa dormir o es desperta d’hora i el somni no és reparador.
    • Se sent cansat, esgotat ja abans de començar el dia.
    • Perd la gana per al menjar i l’interès per mantenir relacions sexuals.
    • Perd la confiança en si mateix, té baixa autoestima i se sent inútil.
    • Se sent culpable d’accions passades i de les conseqüències per a la pròpia persona i la seva família.
    • Perd l’interès per la vida i pensa en el suïcidi.

    A vegades un no s’adona que està deprimit, perquè ha desenvolupat la depressió de forma gradual. No reconèixer o no acceptar-pot provocar encara més esgotament i donar lloc a malestars com un constant mal de cap o altres malalties físiques.

  • Hi ha diversos tipus de depressió i diferents classificacions científiques, però els més comuns són els següents:

    • Depressió reactiva: És la que apareix quan està ocasionada per problemes o situacions difícils que succeeixen a la vida de l’individu.
    • Depressió major: Es caracteritza per una combinació de símptomes que incapaciten la persona per desenvolupar-se amb normalitat. Poden aparèixer en un moment puntual o ser recurrents al llarg de la vida.
    • Distímia o depressió persistent: Es caracteritza per presentar alguns dels símptomes durant un període prolongat, és a dir, dos anys o més, i ser crònica. Pot no ser tan greu com la depressió major, però impedeix sentir-se bé en condicions normals.
    • Depressió atípica: Es tracta d’una depressió en què alguns dels símptomes són inversos als habituals, com augment de la gana en lloc de disminució o més necessitat de dormir en lloc d’insomni.
    • Depressió malenconiosa: També anomenada depressió endògena, és una forma de depressió especialment intensa i en què moltes vegades no hi ha un desencadenant evident.
    • Depressió ansiosa: Consisteix en un tipus de depressió en què els símptomes d’ansietat són una de les seves manifestacions principals.
    • Depressió secundària: És la depressió que ocorre com a conseqüència d’altres problemes mentals, com l’alcoholisme, o de malalties físiques que poden donar símptomes de depressió, per exemple l’anèmia, un tumor cerebral o l’hipotiroïdisme.
    • Depressió psicòtica: Ocorre quan un trastorn depressiu ve acompanyat d’alguna forma de psicosi, com pèrdua del contacte amb la realitat, al·lucinacions o deliris.
    • Depressió postpart: Es diagnostica a les dones que han donat a llum i pateixen un episodi de depressió durant el primer mes després del part.
    • Depressió bipolar: És la depressió que ocorre dins del trastorn bipolar. El trastorn bipolar es caracteritza per canvis cíclics en l’estat d’ànim que van de moments molt elevats d’eufòria (anomenats tècnicament, ‘mania’) a moments molt baixos de depressió.
    • Depressió resistent: És la depressió que no millora amb els tractaments habituals. En aquest tipus de depressió és necessari utilitzar estratègies de tractament específiques per aconseguir la millora.
  • Atès que la depressió és un trastorn comú, el seu tractament està desenvolupat exhaustivament i compta amb un elevat percentatge d’èxit. En general hi ha dos tipus de tractament per a la depressió: la psicoteràpia i la medicació antidepressiva, que s’apliquen per separat o conjuntament i de manera personalitzada en funció de cada cas.

    La psicoteràpia consisteix en assessorament psicològic per abordar els sentiments negatius que provoca la depressió amb un professional qualificat i objectiu. Hi ha molts tipus de psicoteràpia, com ara les cognitiu-conductuals, la interpersonal, o les tècniques de resolució de problemes, i segons l’origen i les característiques de la depressió, serà adequat un tipus o un altre.

    A més de la psicoteràpia, els medicaments antidepressius poden ser eficaços especialment en depressions greus o prolongades. El cervell està compost per milions de cèl·lules (o neurones) connectades una a l’altra usant minúscules quantitats d’unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors. Les investigacions actuals indiquen que alguns d’aquests neurotransmissors poden estar afectats per una depressió, especialment la serotonina, la noradrenalina i possiblement la dopamina. Els antidepressius actuen augmentant la concentració d’aquestes substàncies químiques en les connexions entre les neurones i es considera que això és el que provoca l’efecte antidepressiu. Cal destacar que gràcies als avenços farmacològics, els efectes secundaris dels medicaments cada vegada són més reduïts, tant en la seva freqüència com en la seva intensitat.

    A Centre Mèdic BM som experts en el tractament de depressions perquè comptem amb un grup de psiquiatres i psicòlegs especialistes amb més de 30 anys d’experiència en el tractament de tot tipus de depressions, tant ambulatòries com a hospitalització, i un profund coneixement avalat per la trajectòria d’investigació que hem realitzat en aquest camp.

Informa-te'n sense compromís:
Nom
E-mail
Telèfon
Missatge

He llegit i accepto la política de privacitat

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies