• Español
  • English
  • El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per pensaments obsessius recurrents, no desitjats, que generen ansietat o malestar psicològic i que sovint porten a accions repetitives per calmar l’ansietat. Malgrat incloure entre els tipus de trastorn relacionats amb l’ansietat, implica certes peculiaritats que val la pena abordar de forma específica.

    Com el seu propi nom indica, en el procés mental propi d’aquest trastorn interfereixen les obsessions i les compulsions. Les obsessions són idees, imatges o impulsos recurrents i persistents que de manera incontrolable envaeixen el pensament de l’individu, tot i que sovint les reconeix com absurdes o exagerades, i ocasionen un important malestar psicològic o ansietat.

    Com a resposta a aquestes obsessions, l’individu incorre en compulsions o rituals, que són conductes repetitives, que solen realitzar-se de manera estereotipada, amb la finalitat de posar fi a l’ansietat que les ha creat. Un exemple d’aquest trastorn és l’obsessió per la higiene, que incita a rentar-se les mans compulsivament.

    Encara que la causa exacta de TOC no és coneguda, poden haver factors genètics, educacionals o el tipus de personalitat que contribueixin a una major predisposició a patir aquesta malaltia.

    Avui dia existeixen teràpies molt eficaços per a aquest trastorn que a més, forma part d’un camp en el qual se segueix investigant activament per trobar nous tractaments que ajudin encara més en la recuperació d’aquestes alteracions.

  • Són freqüents rituals com revisar diverses vegades si una estufa està apagada abans de sortir de casa o també rituals mentals (com repassar les accions realitzades). Però podem considerar que una persona té un trastorn obsessiu-compulsiu quan aquests rituals es fan de tal manera que interfereixen en la seva vida diària i la seva execució surt del comú. Considerem que una persona té TOC quan:

    • Té pensaments, impulsos o imatges recurrents que no pot controlar i que li causen una ansietat considerable.
    • Aquests pensaments es basen en situacions que no són una preocupació en situacions normals i que no representen un perill real.
    • Intenta respondre a aquests impulsos amb accions repetitives, ja siguin físiques (com ordenar) o mentals (com comptar) que se sent obligat a aplicar de forma estereotipada.
    • Aquestes compulsions no li proporcionen plaer, però si cert alleujament momentani per l’ansietat que els seus propis pensaments li causen.
    • Sovint el mateix individu accepta que aquestes actuacions resulten irracionals, però necessita seguir fent-les.
    • Aquestes accions, a més d’interferir en la rutina diària de l’individu, representen una important pèrdua de temps perquè poden comportar més d’una hora al dia.

    Finalment, cal descartar que aquests símptomes no són fruit de la presa de medicaments, el consum de drogues o qualsevol altra afecció abans d’efectuar un diagnòstic.

  • Dins del trastorn obsessiu compulsiu hi ha molts tipus, depenent de la temàtica obsessiva. Els més freqüents són:

    • Dubtes i comprovacions: Revisen concurrentment una mateixa qüestió per por que succeeixi un sinistre, especialment a la llar, per exemple revisant que una aixeta està tancat, o repassen mentalment i de forma repetida les accions que han realitzat.
    • Contaminació i neteja: Les persegueixen sensacions de falta d’higiene o de possibilitat de contaminació, pel que incideixen repetidament en rentar-se les mans o en netejar qualsevol objecte o zona amb l’objectiu d’evitar possibles gèrmens.
    • D’ordre i simetria: Senten la necessitat que tot el que els envolti estigui organitzat d’acord amb unes pautes pròpies molt rígides, sovint incloent distribucions simètriques. En altres casos les obsessions es relacionen amb nombres, operacions o comptar.
    • Acumulació: Guarden objectes dels que són incapaços de desprendre tot i saber que resulten inútils o insignificants. De vegades implica també fer col•leccions que s’han de tenir.
    • Pensaments prohibits: els apareixen pensaments no desitjats relacionats amb la possibilitat de fer mal a algú, fer comportaments sexuals no desitjats, o actes en contra de les seves creences morals o religioses.
    • Supersticions: La persona ha de realitzar determinats comportaments (com per exemple, tocar un nombre de vegades alguna cosa, realitzar accions en un determinat ordre, tenir un determinat pensament en realitzar una acció) per evitar que passi alguna conseqüència negativa, encara que la persona reconegui que és absurd.
    • Altres tipus: Altres obsessions es poden relacionar amb pensaments repetitius sobre malalties, la salut, els aliments, aspectes físics de la persona, o comportaments repetitius sense sentit.

    Cal esmentar també el trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat, que no implica una obsessió o compulsió concreta, sinó una preocupació permanent per l’ordre, el control, el detall i la perfecció. Encara que és recomanable abordar aquests casos, el seu tractament és necessari si impedeix desenvolupar la vida diària amb normalitat.

  • El trastorn obsessiu compulsiu és una patologia clarament definida per a la qual existeixen teràpies especialitzades i molt eficaces. En la majoria dels casos, la millor manera d’afrontar és combinant l’ajuda psicoterapèutica d’un professional i la medicació especialment eficaç per aquests trastorns.

    La psicoteràpia per a aquesta patologia sol basar-se en el que s’anomena teràpia d’exposició i prevenció de resposta, en la qual s’enfronta la persona a les situacions que li causen por en un entorn segur per comprendre que no representen una amenaça. Un altre enfocament complementari és tractar d’inculcar diferents formes de pensar, demostrar que hi ha altres vies per fer una mateixa cosa, i que per tant no hi ha motiu per posar-se ansiós si no s’activa la compulsió.

    Pel que fa a la medicació per als trastorns obsessius compulsius, s’utilitzen medicaments antidepressius específics, de manera individualitzada segons cada cas, que són de gran ajuda en la majoria de casos, rebaixant la intensitat de les obsessions i compulsions, a més d’impulsar una recuperació més ràpida.

    Normalment són principis actius que actuen sobre el sistema serotoninèrgic, el neurotransmissor és la serotonina, una substància química al cervell que intervé en molts processos mentals. Els estudis han demostrat que els medicaments que actuen sobre el sistema serotoninèrgic han estat eficaços en el tractament del TOC.

    Si el tractament professional, tant en psicoteràpia con en medicació, s’administra correctament, el trastorn obsessiu compulsiu pot superar-se. A Centre Mèdic BM tenim professionals amb àmplia experiència en el tractament d’aquests trastorns i investigació contínua que t’ajudaran a aconseguir-ho.

    Informa-te'n sense compromís:
    Nom
    E-mail
    Telèfon
    Missatge

    He llegit i accepto la política de privacitat

    Uso de cookies

    Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.

    ACEPTAR
    Aviso de cookies