Trastorn afectiu estacional: ¿el pas de les estacions incideix en el nostre estat d’ànim?
El canvi d’estació incideix en el nostre estat d’ànim, tant de forma positiva com negativa. Per a moltes persones és complicat afrontar les estacions de tardor i hivern, podent fins i tot arribar a patir l’anomenat trastorn afectiu estacional (TAE).
Què és el Trastorn Afectiu Estacional?
El TAE és un tipus de depressió lleu que va i ve amb les estacions. Aquest trastorn s’associa amb l’arribada de la tardor i de l’hivern, quan disminueixen les hores de llum i baixa la temperatura, i sol desaparèixer a la primavera. Aquest trastorn és més freqüent en la població que viu en països de l’hemisferi nord, amb hiverns molt prolongats. Encara que no es coneixen les causes exactes de l’TAE, els experts ho relacionen amb un desequilibri en els nivells de serotonina i melatonina.
La serotonina és un neurotransmissor que té un paper molt important en pràcticament tots els tipus de depressió. A l’hivern, davant la falta de llum solar, el nivell de serotonina del nostre organisme disminueix, provocant que ens sentim més tristos o angoixats. Respecte a la melatonina, és l’encarregada de regular el cicle del son. Quan estem menys exposats a la llum del sol, el nostre cos segrega major quantitat de melatonina i això pot causar alteracions de l’estat d’ànim o somnolència.
Símptomes i tractament del Trastorn Afectiu Estacional
Les persones que pateixen TAE solen presentar els següents símptomes:
- Sentiment de tristesa o buit.
- Desesperança i pessimisme
- Irritabilitat
- Falta d’energia
- Alteracions del son (dificultat per dormir o dormir massa)
- Pèrdua d’interès en activitats que abans gaudia
- Desordres alimentaris (menjar en excés o perdre la gana).
El tractament més freqüent per mitigar els símptomes del trastorn afectiu estacional és la fototeràpia o teràpia de llum. La finalitat és reemplaçar la llum del sol que es perd durant els mesos de tardor i hivern per una font de llum artificial molt similar a la solar. Aquest tipus de teràpia sol combinar amb altres, com la psicoteràpia, o amb l’administració de fàrmacs, sempre supervisat per un professional de la salut.