Hi ha molts aspectes de la nostra vida quotidiana que poden provocar-nos preocupació o angoixa, com per exemple, el treball, els diners, la salut o la família. Sentir certa ansietat davant determinades situacions d’estrès i incertesa, és una reacció normal dels individus. Ara bé, quan aquesta preocupació passa a ser contínua, irracional i desproporcionada pot derivar en un trastorn d’ansietat generalitzada (TAG).

Per a les persones que pateixen aquest tipus de trastorn d’ansietat la vida es converteix en una preocupació constant. Senten una por exagerada i irreal sobre qualsevol aspecte del dia a dia sense cap motiu aparent. L’ansietat acaba dominant-i afectant negativament en les seves activitats diàries i en les seves relacions personals, ja que sempre esperen que les coses surtin malament. Aquestes sensacions negatives que es perceben en el present impedeixen que puguin imaginar-se possibles situacions futures.

Quins són els símptomes del Trastorn d’Ansietat Generalitzada?

Com hem apuntat, la principal característica del trastorn d’ansietat generalitzada és tenir una preocupació i ansietat excessiva i irracional, persistent (almenys la meitat dels dies durant un mínim de sis mesos) i difícil de controlar sobre tots els aspectes de la vida diària (treball, família, salut, diners, amistats, etc.). Els símptomes que ens indiquen que una persona pot patir trastorn d’ansietat generalitzada són:

• Inquietud o agitació
• Fatiga
• Dificultat per concentrar-se o tenir la ment en blanc
• Irritabilitat
• Tensió muscular
• Trastorns del son (dificultat per agafar el son, dormir poc o fer-ho de forma inquieta).

Un dels tractaments més eficaços per combatre el trastorn d’ansietat generalitzada és la teràpia cognitiu-conductual, ja que ensenya als pacients eines per controlar l’ansietat. Aquestes poden complementar-se amb altres tècniques de relaxació que poden resultar beneficioses. Tanmateix, l’ús de psicofàrmacs també pot ser útil en el seu tractament.

Què causa el trastorn d’ansietat generalitzada?

Segons explica l’Institut Nacional de Salut Mental, el TAG pot ser hereditari, encara que «ningú sap amb seguretat per què algunes persones el tenen i altres no». Les investigacions també apunten que aquest tipus de trastorn d’ansietat està associat a una activació més baixa del normal en l’escorça prefrontal i en el còrtex del cíngol anterior. A més, també s’indica que l’estrès i els factors ambientals poden influir en el desenvolupament del TAG.