El servei de psiquiatria de l’hospital de Bellvitge ha realitzat amb èxit per primera vegada a Espanya una ressonància magnètica cerebral a un pacient amb trastorn obsessiu compulsiu (TOC) tractat mitjançant estimulació cerebral profunda, segons ha informat el centre sanitari en un comunicat.

La teràpia aplicada comporta la implantació de dos elèctrodes en el cervell, de manera que les persones que porten implants en aquesta zona fins ara no podien ser sotmesos a exploracions d’aquestes característiques per seguretat.

Però des d’abril de 2015, els sistemes d’estimulació cerebral profunda (DBS, per les sigles en anglès) de l’empresa Medtronic tenen la marca CE (conformitat europea) per ressonàncies magnètiques. En concret, la incorporació d’uns condensadors amb filtre de radiofreqüència han servit per dissipar l’energia emesa per la ressonància magnètica.

“La ressonància magnètica acostuma a ser el millor mètode per obtenir imatges de qualsevol part del cos per diagnosticar malalties o controlar patologies existents però fins ara el seu ús era molt restringit per als pacients portadors d’un sistema d’estimulació cerebral profunda”, ha explicat la doctora Eva Real, coordinadora de l’avenç mèdic dut a terme pel servei de psiquiatria de l’hospital de Bellvitge.

La ressonància practicada a l’hospital de Bellvitge ha format part d’un projecte d’investigació FIS dirigit pel doctor José Manuel Menchón, cap de Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge i director de Centre Mèdic BM, orientat a conèixer quins pacients tindran més probabilitats de respondre a un tractament abans de operar-los.

Bellvitge, el centre amb més experiència en aquesta tècnica

L’Hospital Universitari de Bellvitge és el centre espanyol amb més experiència en el tractament de TOC resistent mitjançant estimulació cerebral profunda, una tècnica que també s’utilitza en altres malalties neurològiques, com el Parkinson o l’epilèpsia.

La tècnica consisteix en la implantació mitjançant neurocirurgia de dos elèctrodes cerebrals connectats a un generador d’impulsos que es col·loca al tòrax o l’abdomen, i que controla l’activitat elèctrica a nivell cerebral. Així s’aconsegueix la normalització de l’activitat anormal i una millora dels símptomes en dos de cada tres pacients intervinguts.