L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, en col·laboració amb Laboratoris Ordesa, ha publicat l’estudi Adolescents amb trastorns de comportament. Com podem detectar-los? Què cal Fer?, amb l’objectiu de proporcionar als pares, professors i pediatres les eines necessàries per detectar i abordar trastorns de conducta en nens i adolescents.

Segons dades de l’informe, liderat pel Dr. Josep Matalí, Coordinador de la Unida de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu i membre de Centre Mèdic BM, en els últims anys “el 96% dels pediatres ha detectat un augment de les demandes per problemes de conducta en adolescents”. El mateix Dr. Matalí explica que el creixement d’aquests casos es deu als canvis en les estructures familiars, l’auge de valors com l’individualisme, la poca tolerància a la frustració o a la pròpia crisi econòmica, entre altres coses.

Pel que fa als tipus de trastorns més recurrents, encapçala la llista el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), que es dóna entre el 3% i el 7 % de la població infantil. A l’TDAH li segueixen el trastorn negativista desafiant i el trastorn disocial, amb una prevalença d’entre el 1,5% i el 3,4%.

Quins signes alerten d’un possible trastorn de conducta?

Un dels principals problemes a què s’enfronten tant pares com professors i professionals de la salut és detectar de forma precoç si el nen o adolescent pateix algun tipus de trastorn de conducta. Segons expliquen els autors de l’informe , hi ha diverses “situacions de risc”, com per exemple:

• Baix rendiment escolar
• Comportament disocial
• Inici precoç de conductes agressives
• Abús de substàncies
• Impulsivitat
• Falta d’atenció
• Actitud negativa davant tot allò relacionat amb el col·legi
• Baixa tolerància a la frustració
• Pèrdua de valors d’autoritat
• Baix rendiment escolar

A més, també influeix de manera molt important el tipus de situació familiar que viu el nen, ja que pot provocar l’aparició de problemes de conducta. Un exemple és la falta de comunicació entre pares i fills.

Una de les principals recomanacions de l’informe és el treball conjunt de famílies, comunitat educativa i pediatres/professionals de la salut mental per aconseguir un abordatge conjunt de la problemàtica. També proposa l’establiment de protocols d’actuació per als professors que es troben alumnes amb problemes de comportament greus; formació especialitzada perquè els pediatres puguin detectar els signes d’alarma més ràpidament; i major intervenció de les famílies en la sanitat pública.